El que dona temps a aprendre construint un sensor d'aigua en 24 hores

Això se surt del terreny habitual d'aquest blog (res de SOC, res de blue team) però mereix un lloc perquè la restricció més dura que he tingut mai en un projecte no va ser tècnica, va ser el rellotge: vint-i-quatre hores, de la idea al prototip funcionant sobre un escenari.

Què vam construir

Dewi App va néixer a la 8a Hackathon TecnoCampus amb un objectiu simple: ajudar a monitoritzar i reduir el consum d'aigua domèstic. La part física va ser un sensor de cabal per Arduino, programat i calibrat aquella mateixa nit. La part web, una aplicació en Next.js i TypeScript que rebia aquestes dades i les convertia en alguna cosa llegible: consum, tendències, recomanacions per gastar menys.

El que canvia quan el límit és el temps, no l'abast

En un projecte sense data límit es pot discutir arquitectura durant hores. En una hackathon aquesta discussió és un luxe que no existeix: es tria l'opció que se sap muntar ràpid i s'avança. Això obliga a una disciplina que després trasllado a projectes amb més temps: decidir ràpid, mesurar si funciona, i no protegir-se darrere de «fer-ho bé» quan el que cal és tenir alguna cosa que funcioni ja.

Un prototip, no un producte

El mateix repositori ho deixa clar: és un prototip, no una cosa llesta per a producció. Falten autenticació real, persistència de dades de debò, integració en temps real amb el sensor més enllà de la demo. Està bé: no era l'objectiu de la nit. L'objectiu era demostrar que la idea se sosté, i vam guanyar la hackathon amb aquesta demostració.

L'equip va ser Marc Lumbreras, Nil Sentís, Jan Naranjo i jo. El prototip continua desplegat, tal com va sortir aquella nit.